El saló de plens de l’Ajuntament de Valls va acollir divendres passat, dia 5 de novembre, a la tarda l’acte institucional d’homenatge al cineasta vallenc, Ignasi Ferré Iquino. L’acte de reconeixement va tenir la presència del productor i director de cinema, Josep Maria Forn, el qual havia treballat esporàdicament per a Iquino. També va tenir lloc una breu intervenció de Manel Fernàndez.
L’exdirector general de Cinematografia de la Generalitat va encetar la seva dissertació dient que “Valls ha tingut els directors més prolífers de l’Estat espanyol amb Iquino, Lazaga Bosch i Ferré”. Respecte a l’obra cinematogràfica de l’homenatjat, Forn va indicar que Iquino féu la seva primera pel·lícula als 24 anys, El Crimen del expreso de Andalucía.
Forn diu d’Iquino que era “un industrial de cinema, que feia d’operador, decorador, músic, productor, director… Un treballador infatigable. No podia estar deu minuts sense treballar i sempre pensava en els diners.
Iquino féu més de dues-centes pel·lícules i més de quaranta curtmetratges. Segons Forn, “no hi hauria cinema en català després de la Guerra Civil sinó hagués existit el cineasta vallenc. Fa un cinema diferents al que es fa a Madrid als anys 40. Iquino no va a Madrid perquè considerava que hauria traït el seu país”.
En aquells anys, la indústria del cinema està centrada a Madrid i desapareixen les cinc empreses cinematogràfiques que hi havia a Catalunya. Mentre a Madrid es fan films de temàtica religiosa, fets militars i folklore, Iquino es decanta per comèdies, les quals tenen gran èxit, si bé “la crítica cinematogràfica no tractà mai bé Iquino”, diu Forn, que afegeix que les comèdies eren “a la catalana”.
Una de les altres temàtiques que toca Iquino en la seva filmografia és el gènere policíac, “en el qual mira cap a les pel·lícules que es feien a Amèrica”, assegura Forn.
La catalanitat
Per a Josep M. Forn, Iquino “va ser català sense saber-ho. Tenia sentiment de catalanitat i molt profund” i conta com a exemples del reflex del sentit català les pel·lícules El tambor del Bruch i El Judes. A més, l’any 1947 féu un documental, Dolça Catalunya, en el qual reflectia la vida catalana.
Un altre exemple del seu sentiment catalanista és quan un Iquino, ja acabat li fa demanar a Josep M. Forn per telèfon ajuda per realitzar el guió dels Homes de Veciana.
Entre la sèrie d’anècdotes que va esmentar Josep Forn, va destacar que, en una època en la qual no es complien els contractes en el món del cinema, Iquino tenia fama de pagar poc, però pagava. Recorda quan un grup d’actors descontents volien millores en el rodatge i, de mica en mica, “els van anar matant” per fer-los fora de la pel·lícula”.
Després de l’acte institucional, autoritats, ponents i assistents van atansar-se al número 18 del carrer de la Cort, on fou descoberta la placa commemorativa en la casa on havia nascut Iquino el 25 de juny de 1910.
Proper acte
Seguint amb el programa actes sobre el centenari del naixement d’Ignasi F. Iquino, el proper 18 de novembre, al Teatre Principal de Valls es projectarà, a dos quarts de deu de la nit, la pel·lícula Brigada criminal (1950).
Font: El Vallenc/Diego González Sánchez ,12/11/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada